Devoció
Devoció anual a la Mare de Déu de la Candela de Valls
Tots els dissabtes de l’any, a la tarda, l’església arxiprestal de Sant Joan acull el cant de la Salve, dedicat a la Mare de Déu de la Candela i que es realitza al final de la celebració de l’eucaristia.
Cada any, en la festa patronal del 2 de febrer, centenars de feligresos i de ciutadans visiten la capella i el cambril, situats a l’interior de l’esmentada església. Aquesta festa és preparada per una novena de gran concurrència, que ja se sap que existia amb anterioritat a la instauració al vot decennal.
El dia de festa, al matí, se celebra l’ofici, que és precedit per la representació completa de la Moixiganga a l’interior del temple, concretament a l’altar major. Es tracta d’una de les poques escenificacions de teatre popular i religiós que actualment es manté en l’escenari sagrat de les esglésies.
A continuació, té lloc la benedicció de les candeles, que han estat obsequiades als assistents en el moment de la seva arribada a l’església, i després la processó pels carrers del centre històric. Hi assisteix la Corporació Municipal i una gran multitud de fidels que entonen els cants que marca la tradició: el Virolai (“Flor de Febrer, que el nostre cor anhela, de la ciutat Estel, il·luminats per la vostra candela, guieu-nos cap al Cel”) i els Goigs (“Puig que a Valls feu venturosa i amb Vós cap mal no recela. Maria de la Candela, mireu-nos sempre amorosa”).
El ritu popular de les candeles s’integra en el marc dels focs il·luminadors de les nits d’hivern característiques de Nadal i de la festa de Sant Antoni. De fet, són l’embrió de les lluminàries que evolucionaran al llarg dels segles. Però els petits ciris, beneïts i portats en processó -les candeles-, compleixen també altres funcions. Guardades a casa durant tot l’any, s’utilitzen en situació de risc, com les tempestes.
